Una creu menys als cims del Pirineu!

El muntanyisme no és només una activitat física. El contacte amb la natura, la inmensitat dels horitzons, la luita constant contra les forces de la natura i el repte de superació personal fan del muntanyisme una experiència carregada d’emocions.

Com en l’acte sexual, l’amant dels cims al coronar el pic experimenta sensacions d’euforia, satisfació, alliberament, d’alegria. Mentre contrempla l’espectacle que ofereix la natura des de la millor localitat del teatre orogràfic, el i la caminadora de muntanyes troba el sentit a l’esforç realitzat durant la pujada i en silenci reflexiona: “qui ha dit que enfilar-se als cims sigui la conquesta de lo inutil?”.

En apropar-nos al cim i en veure amb claredad que només queden ja un pocs centenars de feixugues passes per esclatar en orgasme, moltes vegades hem de patir una desepció en veure que al punt més alt, al lloc del nostre esperat climax, s’erigeix una creu que ens recorda a Jesucrist i la seva esglèsia.

Els i les companyes del grup llibertàri de muntanya, com ateus que sóm, ens emprenya que els cims de les muntanyes s’hagin convertit temples de veneració a la Santissima Trinitat. Considerem que la muntanya és un lloc lliure on els homes i les dones lliures es posen en contacte amb l’única font de lleis i autoritat a les que voluntariament se someten: LA NATURA.

Per això un poposem la lectura del següent article, que relata la desaparició de la creu que hi havia al cim del Gra de Fajol.

Aprofitem per saludar la iniciativa d’aquells que la van fer desaparaixer i d’aquesta manera van esborrar del cim aquest simbol religiós que converteix els cims en llocs de culte irracional.

Salut i ateisme!

Notícia publicada a diaridegirona.cat:

SETCASES | DDG La secció d’excursionisme de l’entitat Espluga Viva d’Esplugues de Llobregat ha denunciat el robatori d’una creu situada al cim del Gra de Fajol a 2.708 metres d’alçada al terme municipal de Setcases. La creu de ferro pesava més de cinquanta quilos, mesurava dos metres d’alçada i tenia una amplada d’un metre aproximat per cadascun dels quatre pals travessers. El robatori va tenir lloc al setembre de 2010, van detectar la seva falta al desembre del mateix any i no ha estat fins fa poques setmanes que l’entitat ha decidit exposar a la llum pública la desaparició de la creu.

Al novembre de 1999, la secció d’excursionisme va decidir celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari amb la ubicació d’una creu al cim d’una de les muntanyes més freqüentades pels socis de l’entitat. Van escollir el Gra de Fajol perquè tenien constància que en temps remots hi havia hagut una creu. Van recordar que una creu al cim de les muntanyes era un símbol antic de protecció contra el poder de la natura. Van escriure que l’antiga creu del Gra de Fajol havia estat “el far i el testimoni de la Vall de Catlar i de tots els pobles de la Vall de Camprodon”.

El vocal de l’entitat, Alfred ?Aguirre, recorda que el 25 de maig de 1999, 10 excursionistes experimentats es van reunir a l’aparcament de les pistes d’esquí d’Ull de Ter. Des d’aquest punt durant una hora i mitja es van rellevar per transportar la creu al cim del Gra de Fajol. En aquella alçada encara hi havia neu i feia fresca però els excursionistes van suar de valent en el trasllat. Un cop a dalt, van foradar la roca per enfonsar un tub circular de dotze centímetres de diàmetre, al qual van enroscar la creu.

La creu va fer el paper de testimoni durant uns 11 anys. Al setembre de l’any passat, el guarda del refugi d’Ulldeter, situat a 2.220 metres, va observar com dos nois i una noia baixaven la creu. Es tracta d’un guarda privat que té cura del refugi. Això no obstant, els va preguntar com era que es donaven la feinada de baixar la creu. Li van explicar que se l’enduien a Esplugues de Llobregat per reparar-la i mostrar-la en els actes de la Festa Major, la qual se celebra al setembre. El guarda no va tenir cap dubte que les tres persones actuaven de bona fe i que el seu relat era verídic i no en va fer més cas.

Al desembre de 2010, Alfred Aguirre, va enfrontar-se a la neu i el gel de la muntanya per arribar al cim. Quan va ser dalt va quedar sorprès i enfadat perquè la creu havia desaparegut. Quedaven els senyals d’un tall net efectuat amb una radial de bateria i els records enterrats al costat del símbol.

En tornar a Esplugues de Llobregat va donar compte de la desaparició. Els respondables d’Espluga Viva durant uns mesos van debatre de si feien pública la desparició o en contra deixavan que la desaparició es mantingués desconeguda. Al final van acordar enviar la notícia de la desaparició als mitjans de comunicació i també a la resta de centres excursionistes catalans. Creuen que no la recuperaran, però volen que se sàpiga.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: